Reflexió Tradició vs Modernitat

 

Tradició vs Modernitat🔙🔛🔜

              Els temps, on cada xiquet i xiqueta eixia al carrer i pensava en jugar a futbol o al sambori, on les carreres i les suades eren la costum de la infància de qualsevol persona han quedat enrere. A l’actualitat cada una d’aquestes tenen les mans ocupades amb aparells electrònics (tabletes, mòbils, entre altres) canviant el eixir al carrer a disfrutar dels jocs tradicionals per quedar-se a casa a passar el temps davant d’una pantalla.

              Abans de que surgiren les noves tecnologies els xiquets i xiquetes es passaven el día jugant al carrer i socialitzant entre ells i elles. Alguns disfrutaven amb jocs com el sambori, el mocador, el tula, la corda, etc. Tots els díes els carrers estaven plens de persones xicotetes disfrutan de l’aire i del bon temps. Per example, a mi m’encantava anar amb la bicicleta, jugar amb els amics i amigues a fer cabanyes, botar a la comba, jugar a les caniques o jugar a polis i cacos. 

 

              Però ,poc a poc, amb l’aparició de les noves tecnologies els carrers s’han anat quedant buits i els dibuixos al terra de jocs tradicionals com el sambori sols s’utilitzen quan el professorat ho imparteix a classe. Les noves tecnologies permiteixen contactar amb els amics i amigues sense tindre que eixir de cada, oferint-te una varietat molt gran d’entreteniments i inclòs et permet recrear-te a tu mateix mitjançant avatars. Aquests tipus de recursos hi ha que afegir la tranquil·litat que aporten al entorn familiar ja que estan tot el dia clavats a un món virtual al sofà. En canvi, molts pares i mares estan intranquils quan ixen al carrer i per ells també es més còmode que es queden a casa.

              Així mateix, es rellevant destacar que la societat s’ha tornat dependent a la tecnologia. Cada any que passa estem quedant més atrapats en un món virtual, sempre busquem estar a l’última amb el mòbils, tabletes, Play Station, etc. Actualment es molt estrany que un xiquet amb 10 anys no tinga mòbil o WhatsApp ja que els fabricants inventen mòbils sols per a xiquets i xiquetes adaptant el producte a qualsevol edat amb la finalitat de vendre-ho. Amb aquestes coses i la falta d’interès dels adults, molts infants estan quedant-se sense infància, les recordant-les com el FIFA, el Fortnite i poc més. Sense donar-se compte del canvi que hi ha del passat al present. Antigament teníem una vida activa i saludable i ara mateix els més menuts ja sofreixen obesitat a causa de la vida sedentària i insana que tenen.

              Per concloure, cal dir que de manera que anem evolucionant, tant com a futur docent i com a persona, tinc clar que el meu paper ha de ser fonamental per als xiquets i xiquetes ja que ens trobem en la base de la seua educació. El meu objectiu és el de formar gent activa i motivar-los per pal·liar el sedentarisme. Per aconseguir-ho m’agradaria enfocar les meues classes de jocs i esports des d’una perspectiva més humana. M’agradaria aconseguir que els xiquets i xiquetes veieren que s’ho poden passar genial realitzant jocs tradicionals al carrer, i al mateix temps, informar-los del control que tenen que tindré de les noves tecnologies ja que son molt adictives. Per aquestes coses és fonamental el paper dels pares i mares que deurien de motivar i animar-los a eixir al carrer a jugar amb els amics i amigues.

Tots junts podem fer un control de la modernitat sense oblidar la tradició!!!!