Sessió de pilota amb Dani (12/11/2020)

 

Sessió realitzada al trinquet de la UPV (Universitat Politècnica de València)⚾

    Mai havia estat a un trinquet tan gran com el de la UPV, encara que puc dir que al meu col·legi hi havia un improvisat per poder donar classes de pilota valenciana. En el meu poble, L’Olleria, si que hi ha un trinquet, hui tancat i en estat d’abandonament. A causa d’açò em basaré amb l’experiència que vaig tindre al meu centre.

    La veritat que quan vaig entrar al trinquet de la UPV va ser impressionant per la seua grandària, la altura i l’estructura que el forma. Es rellevant mencionar dos comentaris del nostre professor Dani: “Aquest trinquet és dels menuts” o “Sols s’utilitza per entrenar”. Aquests comentaris van engrandir la meua impressió cap al trinquet. Quan els meus peus tocaven el terra del terreny de joc se m’ocorrien moltíssimes coses al cap, com el desgast que tindrien els jugadors o la dificultat per encallar una pilota.

    Per un banda, al trinquet podíem destacar el cristall perquè el públic mirara les partides sense cap tipus de perill. Per altra banda, els escalons que no estaven a 90º sinó que els trobarem inclinats cap avall. Dani ens va explicar que era normal perquè la pilota caiguera i no es parara el joc cada vegada que la bola es trobava als escalons.

Trinquet de la UPV

    La sessió realitzada en el trinquet de la UPV va ser diferent, interessant i impressionant per poder vivenciar una “partida” amb l’entorn i les infraestructures reals d’aquest esport. Pense que si estem amb el temari de la pilota és molt important visitar aquests llocs i viure en primera persona, resultant motivador i significant en els i les alumnes.

    Aquest any tinguem una nova barrera com es el Covid-19, per tant, la sessió va estar adaptada a les circumstancies (mascareta, desinfeccions o distancia de seguretat o grups més reduïts). Vam tindre un altre inconvenient meteorològic , la pluja torrencial, provocant que molts i moltes alumnes abandonaren el horari lectiu per problemes en el tràfic. Per sort o desgracia, ens vam quedar 10 a la classe i no va ser necessari restringir a ningú l’entrada al trinquet per motius de aforo.

    Pense que la forma d’organitzar-la va ser adequada perquè vam respectar totes les medides de seguretat marcades pel professor abans d’acudir al trinquet. Encara que si llevarem aquestes restriccions ho haguérem disfrutat amb una major llibertat. Cal dir que hem vaig quedar amb el disfrute i l’aprenentatge del contingut que vam donar. Dins d’aquest vam posar en pràctica diversos jocs de pilota que abans havíem donat a classe teòricament.

    Així mateix, totes les sessions han estat marcades per restriccions i impediments dificultant la pràctica de la pilota amb total llibertat. De totes maneres, Dani ha sigut capaç d’adaptar les classes d’una forma amena i de la millor manera per tots i totes poguérem viure l’experiència de la pilota valenciana.

    Per acabar, al llarg de totes les sessions seguixc pensant el mateix que abans, m’encanta la pilota encara que uns estils més que altres. No descarte anar a veure una partida d’aquest esport tan valencià i propi de la nostra cultura. Al meu poble el practicava a l’escola quan era menut però he de dir que no hi ha una dedicació per quan eres més major. A més, la importància i influencia al costat d’altres esports no és la mateixa. M’ha agradat molt viure de nou l’experiència i tornar a reviure els diferents jocs, conèixer la seua historia i observar el seu valor social i cultural. Una vegada ja donada la unitat de pilota puc dir amb certesa que és patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i seria un error que l’abandonarem o l’oblidarem per culpa de no transmitir-ho generació a generació. Aquest esport ens aporta molts valors com poden ser el respecte, el joc net, la igualtat o la autosuficiència. A més, estem perguent les amistats que es formen als trinquets, els somriures i l’esport a l’aire lliure.